dilluns, 28 de desembre del 2009

Audacity i Movie Maker

Amb l'Audacity he grabat un poema de Miquel Martí Pol amb la meva veu i posteriorment he afegit una música de fons. Després l'he passat al programa Movie Maker per editar un video.
No és difícil però si que cal dedicar-hi una estoneta. Un cop el domines una mica és divertit i tot.
Aquí tenim el que he editat jo.

Els mapes conceptuals.

Amb el Cmaptools podem realitzar mapes conceptuals idelas per produir aprenentatges
significatius al relacionar els conceptes de forma ordenada. Es caracteritza per la seva simplificació, jerarquització i sobretot impacte visual.
El programari lliure l'hem utilitzat com a contingut per a construir un mapa conceptual.
Per fer-lo cal destacar les idees més importants del contingut que es vol treballar i anar fent les caselles per ordre d'importància colocant les més importants a dalt de tot o al centre de la pàgina.
Podem distingir les caselles amb colors segons el tema.
Realitzar-lo no ha estat gaire difícil però publicar-lo com a pàgina web si. És per això que només puc mostrar la imatge del que he realitzat jo, clicant a sobre el podem veure molt millor.

diumenge, 27 de desembre del 2009

La blogosfera.

Fem referència a la blogosfera a tot el conjunt de weblogs que es creen constantment, ja que tots els blogs estan connectats a través d'enllaços, amb comentaris dels mateixos usuaris i amb comentaris d'altres usuaris. En el llibre "Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents" trobem una frase que aclareix molt bé el concepte de blogosfera: és un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, que comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global.
La blogosfera creix cada dia com la societat i és per això que van molt lligades de les mans per tan és un sistema que no pararà mai de créixer, no té límits. És un sistema lliure on hom pot explicar, escriure, enllaçar, comunicar, estructurar com vulgui les seves idees. Cosa que de la nostra societat no ho podem dir.....
Faig un enllaç amb la vikipèdia on defineix molt bé el concepte de blogosfera i també altres conceptes que van molt units.
http://ca.wikipedia.org/wiki/blogosfera

Què és la Web 2.0 ?

El concepte Web 2.0 va néixer l'any 2004 quan van començar a sorgir noves tecnologies i nous processos d'interacció social. Una de les principals característiques de la Web 2.0 és que els mateixos usuaris són els qui les creen afegint i organitzant els contiguts, modificant les idees, interaccionant amb altres webs, creant així una xarxa social a través d'internet i que avui dia està en tots els àmbits, des de professionals com educatius i personals. Esdevé així una gran espai de lectura, conversa, escriptura, intercanvi d'informació convertint-se d'aquesta manera en una eina totalment instaurada en la nostra societat. Aquí faig un enllaç amb una pàgina web on hi ha un mapa visual de la Web 2.0

http://www.internality.com/web20/

dimecres, 16 de desembre del 2009

Els ordinadors i les seves possibilitats.

El dijous passat a classe de Gestió i TIC en Jorge ens va ensenyar el programa Arttrage, aquest és un programa on pots trobar una gran varietat d'eines de pintura des de llapis de colors fins a aquarel·les, aquest programa et permet apropar-te moltíssim a la realitat ja que si pintes a sobre dels altres colors, aquests es barregen i en formen de nou, com si estiguessis pintant amb aquarel.les de veritat. És per aquest programa i molts d'altres que ens fa valorar la idea de que els ordinadors poden ser utilitzats com a laboratori ja que els infants poden expressar i experimentar lliurement a través de l'ordinador gràcies a la seva creativitat i la seva imaginació.
Aquest programa no és gratuït però s'ha de dir que és molt millor que el Paint així que si es vol treballar amb molta qualitat i perfecció, aquest és ideal.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Quan et quedes en blanc.


Ja fa ben bé una setmana i mitja que vam fer un debat a classe de comunicació oral, escrita i digital, on jo era una de les ponents i tot i portar un guió, em vaig quedar en blanc. Per mi varen ser infinits minuts tot i que en realitat varen ser segons, però ho vaig passar tant malament que... bé, em vaig quedar molt i molt trista. La veritat és que ara m'ha agafat una mica més de por a l'hora de parlar en públic, potser si és un tema lliure i meu no tant, però quan es tracta d'un tema concret, doncs sí!! Suposo que la clau és tenir-ho molt i molt ben preparat però sobretot confiar en tu mateix i en el teu cervell.

Us posos aquesta imatge per tal de que veieu el que jo vaig veure durant aquells curts però llargs segons en el meu guió.
La cosa no va ser tant greu, però a mi em va tocar molt i em vaig quedar impressionada al veure que durant uns segons els meus ulls i el meu cervell no van poder veure res de res en una fulla de paper on hi havia moltes paraules escrites per mi.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Recitem poesia


Aquesta és la poesia que vaig recitar divendres passat dia 4 de desembre a classe de comunicació oral, escrita i digital.
És del poemari, El poema de la rosa als llavis (1978 )

Ser mestre d'amor
Joan Salvat Papasseit.

Ser mestre d'amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l'apranenta em tira.
De dir la lliçó
tota ells s'afina-
ja en sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.
Qui és mestre d'amor
de guany ja pot viure.

dissabte, 21 de novembre del 2009

Freqüències de l'Eugènia Balcells







Aquest és un blog on es pot veure l'exposició de l'Eugènia Balcells Freqüències, per mi és la sensació més semblant a la que crec que es pot sentir a l'espai exterior!!
Realment vaig "viatjar"!!

FRECUENCIAS: FREQÜÈNCIES

Rèquiem de Mozart

Aquest són tres fragments del Rèquiem de Mozart i són els que més m'agraden, casa vegada que els escolto em quedo impressionada al pensar que el va escriure ell mateix per a la seva mort. Com veu la vida una persona que escriu aquesta música per posar punt i final a la seva vida? És molt tista però té molta força. Hi ha una pel.lícula que explica aquest moment de la seva vida, és una mica vella però bonica i es diu precisament així, Rèquiem de Mozart.


dilluns, 16 de novembre del 2009

Les quatre estacions de Vivaldi

Jo i tres companyes més de classe vam anar al Palau de la Música per tal d'escoltar un concert d'una orquestra simfònica per realitzar un treball, vam escollir Les quatre estacions de Vivaldi i haig de dir que em va agradar moltíssim, la música em va transportar a una època passada i juntament amb aquella llum tènua, el silènci i les escultures que hi ha al sostre, sobretot els cavalls que sembla que en qualsevol moment hagin de sortir corrent cap al públic.....és màgic.
Us he posat l'hivern ja que és l'estació que més m'agrada, és freda i fosca però té el seu punt màgic i especial.

Natupark

Avui ha començat la setmana extraordinària i l'hem iniciat anant al Natupark, a Cerdanyola del Vallès.
Natupark és un conjunt d’instal·lacions sobre els arbres on hi hem trobat: ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil·lants, ponts de xarxa, nepalès, de mico...
Amb aquesta activitat no només ens ho hem passat molt bé sinó que també hem treballat molts aspectes físics i mentals que amb el dia a dia en absolut els treballem. Jo en ocasions, tot i saber que estava molt ben assegurada, treia forces d'allà on podia i m'he quedat satisfeta al veure que en tina més de la que em pensava.
Ens hem ajudat antre nosaltres, ens hem animat, hem rigut i hem suat.
La sensació que m'he emportat avui és d'haver-m'ho passat molt bé i de que per fer el "mico" no cal tenir 10 anys.
És una molt bona activitat per fer amb l'escola, amb l'esplai, amb la famílies i fins i tot amb un grup d'amics.









divendres, 13 de novembre del 2009

La recitació a classe

Després de dos classes on hem hagut de llegir en veu alta i recitar una poesia ( tot i que a mi encara no m'ha tocat però em tocarà.... ) m'ha sorprès moltíssim el fet de que la majoria de gent tenim problemes a l'hora d'exposar-nos en públic, i això que erem els companys de classe!!
La sensació que tens uns minuts abans és fatal, i quina tonteria!!
En aquell precís moment comences a notar que el teu cos es descontrola, el cervell se't queda pràcticament en blanc, no pots tragar la saliva del tot bé i per postres tothom t'està mirant!!! Et fas petita, més ben dit, petitíssima.
Per sort hi ha una cosa que no falla, a part de portar ben preparada l'exposició es clar.
És mirar la situació des de fora i plantejar-se que realment allò que estas a punt de fer és una tonteria ( Rosa no t'ofenguis ) ja que si ho compares amb moltes situacions que et trobes i et trobràs a la vida veuràs la insignificància d'aquells 2 minuts.
Tot i així és important treballar-ho i acostumar-s'hi per tal de que no sigui un patiment.
Per altra banda aquesta experiència m'ha sevit per veure que hi ha un molt bon companyeris-me a classe, tant de l'A com del B, només calia escoltar el silènci que es produïa durant la recitació i els apaludiments finals que eren fets a consciència.

L'educació de la mirada.

L’infant passa els primers anys de la seva vida descobrint i explorant i ho fa mitjançant els sentits, els quals els donen tota la informació necessària i els permet interactuar amb l’entorn, i els desperta la curiositat.
D’aquests la vista cobra una especial importància en els primers anys de vida ja que els ajuda a conèixer l’existència de l’entorn on viuen i descobrir el seu desenvolupament global.
Per tal de que el sentit de la vista els ajudi en el seu creixement cal educar-la des de ben petits i per fer-ho cal que diferenciem entre mirar, veure o contemplar, i és en aquest últim punt on la feina de l’educador és més important. Per això cal que els adults siguem sensibles a l’hora de triar els estímuls visuals més interessants per tal d’educar la mirada i l’hàbit de contemplació.
Així doncs caldrà proporcionar materials encaminats a la contemplació activa, imatges reals o inventades que l’infant pugui reconèixer i alhora experimentar amb elles, jocs i activitats que els permetin seguir amb els ulls la trajectòria d’un objecte i que puguin expressar verbalment.
Educar l’hàbit de la contemplació ha de tenir com a finalitat sensibilitzar els infants, apropar-los a les arts i això es pot fer des de molt aviat, ja des de l’escola bressol. És important que aquesta aproximació a les arts sigui sentida i viscuda perquè així es converteixi en experiència.
Des de l’escola bressol cal també ensenyar-los a ser usuaris dels espais culturals, contagiar el gust per ser espectadors, per exemple amb visites a museus on el nen rep coneixements i emocions i on exercita la curiositat i la imaginació gràcies a la contemplació de les obres d’art, i així anar gradualment formant el seu propi criteri davant la bellesa.
Tota aquesta sensibilització dels infants per la bellesa tenen una importància cabdal en el procés d’aprenentatge, doncs educar l’hàbit de contemplació els ajuda en la vida quotidiana, en els hàbits del dia a dia, com menjar, dormir, higiene, etc, que com la mirada cal treballar des de ben petits.

XTEC

Visible Body

dilluns, 9 de novembre del 2009

Panellets


Ingredients:

- 250gr. d'ametlla molta

- 200gr. sucre

- 100gr. patata



Preparació:

Bulls la patata i un cop està cuita les poses a un vol una mica gran, les xafes mentre estan calentes i li barreges el sucre, ben barrejat. Quedarà líquid ja que el sucre es fa com un almívar, un cop està finet incorpores l'ametlla i ho barreges, va millor fer-ho amb les mans netes.
Ha de quedar una massa humida però compacte. Tapes la massa amb paper film i la deixes a la nevera fins el dia següent.
El dia següent ja pots fer els panellets, per poder fer les boletes més fàcilment mulla't les mans amb una mica d'aigua això farà que no se't enganxin tant.
Els vas col.locant a una safata de forn una mica enfarinada per tal de que no s'enganxin.
Quan ja els tinguis tots col.locats els pintes amb un pinzell amb un rovell d'ou deixatat perquè així queden daurats.
Els poses al forn prèviament escalfat a 180º i controles la cocció i els últims 5 minuts poses el gratinador per torrar-los una mica.

Un 3 de 10 descarregat!

dijous, 5 de novembre del 2009

Els Castellers

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Qui ets tú?




L'Anna Belen és veïna de Badalona i viu amb els seus pares, té una germana i un germà més grans que de ben segur que els hi te una gran admiració i respecte.
És alta i esvelta, amb un aspecte molt saludable, té uns cabells llargs i brillants d'un color avellana i amb unes ones que li donen un toc elegant, el té molt bonic i fins i tot els dies de pluja sembla que en el seu entorn no hi caigui ni una gota d'aigua.

Sobre els ulls li cau un serrell ondulat i despreocupat però segur que té un lloc assignat traient-li importància als seus ulls penetrants, sempre pintats d'un color gris molt fosc que trenquen amb el to pàl·lid de la seva pell. Les seves faccions són rectes i punxegudes però, el somriure que porta cada dia amb ella les converteix en unes faccions fines i dolces.

No fa molt que la conec però em sembla una noia molt treballadora, responsable, tranqui-la i sobretot madura. Bona acompanyant d'allà on va i transmetent serenor allà on hi és, amb grans reserves de paciència per donar extretes d'una font inesgotable que ella manté neta per tal de que segueixi brollant.
Segur que amb els quatre anys que compartirem tindrem temps de descobrir moltes més coses.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Qui sóc jo?

Sóc una noia de Barcelona i visc al barri de Sants. Sóc filla d'uns pares meravellosos i germana d'una noia que tot i que no vam tenir molt bona relació quan erem més petites, ara aquesta és immillorable!
Sóc parella i amiga de qui més em coneix, a part de la meva família. Realment em costa molt explicar qui sóc jo ja que durant molts anys ni jo mateixa m'he reconegut. Diria que facilment tinc dues cares. Sóc molt sensible però en ocasions sóc freda i distant, em plantejo molt les coses i les reflexiono molt, força obsessiva i amb un caràcter que m'ha costat molts anys dominar-lo, puc ser carinyosa i esquerpa al mateix temps, puc parlar molt o no dir res, sóc molt expressiva tan quan és per bo com quan és per dolent. Així és com em veig jo i com m'han fet sentir la gent que ha format part de la meva vida.
El que si sóc, és bona persona.Tot i així, hi ha coses que formen part de tu, encara que la vida et doni moltes voltes.
Sempre m'ha agradat molt cuinar, sobretot fer pastissos de tot tipus, galetes, magdalenes,.... sobretot si es té temps!
M'apassiona que m'expliquin coses sobre història, sobretot de la segona guerra mundial i de l'edat mitja. De fet m'agradaria tenir tota la història dins del meu cap com una pel.lícula.
Cada cop que sento el soroll d'un avió no puc evitar aturar-me i mirar-me'l fins que la meva vista no pot més. M'encanten!!
M'importa i m'agrada que les coses fagin molt bona olor i em disgusta molt quan és el contrari.
Estic enamorada de Berlín i de Londres, d'Irlanda i d'Escòcia, també d'Anglaterra però sobretot de Catalunya!
M'agrada moltíssim el cafè, la xocolata, el pa amb tomàquet i moltes coses més. No suporto el fetge!!!
Tot i que fa més de quatre anys que no fumo, m'agrada molt.
Bé, això és només una petita part de mi i avui dia n'estic orgullosa.