La recitació a classe

Després de dos classes on hem hagut de llegir en veu alta i recitar una poesia ( tot i que a mi encara no m'ha tocat però em tocarà.... ) m'ha sorprès moltíssim el fet de que la majoria de gent tenim problemes a l'hora d'exposar-nos en públic, i això que erem els companys de classe!!
La sensació que tens uns minuts abans és fatal, i quina tonteria!!
En aquell precís moment comences a notar que el teu cos es descontrola, el cervell se't queda pràcticament en blanc, no pots tragar la saliva del tot bé i per postres tothom t'està mirant!!! Et fas petita, més ben dit, petitíssima.
Per sort hi ha una cosa que no falla, a part de portar ben preparada l'exposició es clar.
És mirar la situació des de fora i plantejar-se que realment allò que estas a punt de fer és una tonteria ( Rosa no t'ofenguis ) ja que si ho compares amb moltes situacions que et trobes i et trobràs a la vida veuràs la insignificància d'aquells 2 minuts.
Tot i així és important treballar-ho i acostumar-s'hi per tal de que no sigui un patiment.
Per altra banda aquesta experiència m'ha sevit per veure que hi ha un molt bon companyeris-me a classe, tant de l'A com del B, només calia escoltar el silènci que es produïa durant la recitació i els apaludiments finals que eren fets a consciència.