dissabte, 21 de novembre del 2009

Freqüències de l'Eugènia Balcells







Aquest és un blog on es pot veure l'exposició de l'Eugènia Balcells Freqüències, per mi és la sensació més semblant a la que crec que es pot sentir a l'espai exterior!!
Realment vaig "viatjar"!!

FRECUENCIAS: FREQÜÈNCIES

Rèquiem de Mozart

Aquest són tres fragments del Rèquiem de Mozart i són els que més m'agraden, casa vegada que els escolto em quedo impressionada al pensar que el va escriure ell mateix per a la seva mort. Com veu la vida una persona que escriu aquesta música per posar punt i final a la seva vida? És molt tista però té molta força. Hi ha una pel.lícula que explica aquest moment de la seva vida, és una mica vella però bonica i es diu precisament així, Rèquiem de Mozart.


dilluns, 16 de novembre del 2009

Les quatre estacions de Vivaldi

Jo i tres companyes més de classe vam anar al Palau de la Música per tal d'escoltar un concert d'una orquestra simfònica per realitzar un treball, vam escollir Les quatre estacions de Vivaldi i haig de dir que em va agradar moltíssim, la música em va transportar a una època passada i juntament amb aquella llum tènua, el silènci i les escultures que hi ha al sostre, sobretot els cavalls que sembla que en qualsevol moment hagin de sortir corrent cap al públic.....és màgic.
Us he posat l'hivern ja que és l'estació que més m'agrada, és freda i fosca però té el seu punt màgic i especial.

Natupark

Avui ha començat la setmana extraordinària i l'hem iniciat anant al Natupark, a Cerdanyola del Vallès.
Natupark és un conjunt d’instal·lacions sobre els arbres on hi hem trobat: ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil·lants, ponts de xarxa, nepalès, de mico...
Amb aquesta activitat no només ens ho hem passat molt bé sinó que també hem treballat molts aspectes físics i mentals que amb el dia a dia en absolut els treballem. Jo en ocasions, tot i saber que estava molt ben assegurada, treia forces d'allà on podia i m'he quedat satisfeta al veure que en tina més de la que em pensava.
Ens hem ajudat antre nosaltres, ens hem animat, hem rigut i hem suat.
La sensació que m'he emportat avui és d'haver-m'ho passat molt bé i de que per fer el "mico" no cal tenir 10 anys.
És una molt bona activitat per fer amb l'escola, amb l'esplai, amb la famílies i fins i tot amb un grup d'amics.









divendres, 13 de novembre del 2009

La recitació a classe

Després de dos classes on hem hagut de llegir en veu alta i recitar una poesia ( tot i que a mi encara no m'ha tocat però em tocarà.... ) m'ha sorprès moltíssim el fet de que la majoria de gent tenim problemes a l'hora d'exposar-nos en públic, i això que erem els companys de classe!!
La sensació que tens uns minuts abans és fatal, i quina tonteria!!
En aquell precís moment comences a notar que el teu cos es descontrola, el cervell se't queda pràcticament en blanc, no pots tragar la saliva del tot bé i per postres tothom t'està mirant!!! Et fas petita, més ben dit, petitíssima.
Per sort hi ha una cosa que no falla, a part de portar ben preparada l'exposició es clar.
És mirar la situació des de fora i plantejar-se que realment allò que estas a punt de fer és una tonteria ( Rosa no t'ofenguis ) ja que si ho compares amb moltes situacions que et trobes i et trobràs a la vida veuràs la insignificància d'aquells 2 minuts.
Tot i així és important treballar-ho i acostumar-s'hi per tal de que no sigui un patiment.
Per altra banda aquesta experiència m'ha sevit per veure que hi ha un molt bon companyeris-me a classe, tant de l'A com del B, només calia escoltar el silènci que es produïa durant la recitació i els apaludiments finals que eren fets a consciència.

L'educació de la mirada.

L’infant passa els primers anys de la seva vida descobrint i explorant i ho fa mitjançant els sentits, els quals els donen tota la informació necessària i els permet interactuar amb l’entorn, i els desperta la curiositat.
D’aquests la vista cobra una especial importància en els primers anys de vida ja que els ajuda a conèixer l’existència de l’entorn on viuen i descobrir el seu desenvolupament global.
Per tal de que el sentit de la vista els ajudi en el seu creixement cal educar-la des de ben petits i per fer-ho cal que diferenciem entre mirar, veure o contemplar, i és en aquest últim punt on la feina de l’educador és més important. Per això cal que els adults siguem sensibles a l’hora de triar els estímuls visuals més interessants per tal d’educar la mirada i l’hàbit de contemplació.
Així doncs caldrà proporcionar materials encaminats a la contemplació activa, imatges reals o inventades que l’infant pugui reconèixer i alhora experimentar amb elles, jocs i activitats que els permetin seguir amb els ulls la trajectòria d’un objecte i que puguin expressar verbalment.
Educar l’hàbit de la contemplació ha de tenir com a finalitat sensibilitzar els infants, apropar-los a les arts i això es pot fer des de molt aviat, ja des de l’escola bressol. És important que aquesta aproximació a les arts sigui sentida i viscuda perquè així es converteixi en experiència.
Des de l’escola bressol cal també ensenyar-los a ser usuaris dels espais culturals, contagiar el gust per ser espectadors, per exemple amb visites a museus on el nen rep coneixements i emocions i on exercita la curiositat i la imaginació gràcies a la contemplació de les obres d’art, i així anar gradualment formant el seu propi criteri davant la bellesa.
Tota aquesta sensibilització dels infants per la bellesa tenen una importància cabdal en el procés d’aprenentatge, doncs educar l’hàbit de contemplació els ajuda en la vida quotidiana, en els hàbits del dia a dia, com menjar, dormir, higiene, etc, que com la mirada cal treballar des de ben petits.

XTEC

Visible Body

dilluns, 9 de novembre del 2009

Panellets


Ingredients:

- 250gr. d'ametlla molta

- 200gr. sucre

- 100gr. patata



Preparació:

Bulls la patata i un cop està cuita les poses a un vol una mica gran, les xafes mentre estan calentes i li barreges el sucre, ben barrejat. Quedarà líquid ja que el sucre es fa com un almívar, un cop està finet incorpores l'ametlla i ho barreges, va millor fer-ho amb les mans netes.
Ha de quedar una massa humida però compacte. Tapes la massa amb paper film i la deixes a la nevera fins el dia següent.
El dia següent ja pots fer els panellets, per poder fer les boletes més fàcilment mulla't les mans amb una mica d'aigua això farà que no se't enganxin tant.
Els vas col.locant a una safata de forn una mica enfarinada per tal de que no s'enganxin.
Quan ja els tinguis tots col.locats els pintes amb un pinzell amb un rovell d'ou deixatat perquè així queden daurats.
Els poses al forn prèviament escalfat a 180º i controles la cocció i els últims 5 minuts poses el gratinador per torrar-los una mica.

Un 3 de 10 descarregat!

dijous, 5 de novembre del 2009

Els Castellers