Els ordinadors i les seves possibilitats.

El dijous passat a classe de Gestió i TIC en Jorge ens va ensenyar el programa Arttrage, aquest és un programa on pots trobar una gran varietat d'eines de pintura des de llapis de colors fins a aquarel·les, aquest programa et permet apropar-te moltíssim a la realitat ja que si pintes a sobre dels altres colors, aquests es barregen i en formen de nou, com si estiguessis pintant amb aquarel.les de veritat. És per aquest programa i molts d'altres que ens fa valorar la idea de que els ordinadors poden ser utilitzats com a laboratori ja que els infants poden expressar i experimentar lliurement a través de l'ordinador gràcies a la seva creativitat i la seva imaginació.
Aquest programa no és gratuït però s'ha de dir que és molt millor que el Paint així que si es vol treballar amb molta qualitat i perfecció, aquest és ideal.

Quan et quedes en blanc.

Ja fa ben bé una setmana i mitja que vam fer un debat a classe de comunicació oral, escrita i digital, on jo era una de les ponents i tot i portar un guió, em vaig quedar en blanc. Per mi varen ser infinits minuts tot i que en realitat varen ser segons, però ho vaig passar tant malament que... bé, em vaig quedar molt i molt trista. La veritat és que ara m'ha agafat una mica més de por a l'hora de parlar en públic, potser si és un tema lliure i meu no tant, però quan es tracta d'un tema concret, doncs sí!! Suposo que la clau és tenir-ho molt i molt ben preparat però sobretot confiar en tu mateix i en el teu cervell.

Us posos aquesta imatge per tal de que veieu el que jo vaig veure durant aquells curts però llargs segons en el meu guió.

La cosa no va ser tant greu, però a mi em va tocar molt i em vaig quedar impressionada al veure que durant uns segons els meus ulls i el meu cervell no van poder veure res de res en una fulla de paper on hi havia moltes paraules escrites per mi.

Recitem poesia

Aquesta és la poesia que vaig recitar divendres passat dia 4 de desembre a classe de comunicació oral, escrita i digital.
És del poemari, El poema de la rosa als llavis (1978 )

Ser mestre d'amor
Joan Salvat Papasseit.

Ser mestre d'amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l'apranenta em tira.
De dir la lliçó
tota ells s'afina-
ja en sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.
Qui és mestre d'amor
de guany ja pot viure.

Freqüències de l'Eugènia Balcells

Aquest és un blog on es pot veure l'exposició de l'Eugènia Balcells Freqüències, per mi és la sensació més semblant a la que crec que es pot sentir a l'espai exterior!!
Realment vaig "viatjar"!!

FRECUENCIAS: FREQÜÈNCIES

Rèquiem de Mozart

Aquest són tres fragments del Rèquiem de Mozart i són els que més m'agraden, casa vegada que els escolto em quedo impressionada al pensar que el va escriure ell mateix per a la seva mort. Com veu la vida una persona que escriu aquesta música per posar punt i final a la seva vida? És molt tista però té molta força. Hi ha una pel.lícula que explica aquest moment de la seva vida, és una mica vella però bonica i es diu precisament així, Rèquiem de Mozart.

Les quatre estacions de Vivaldi

Jo i tres companyes més de classe vam anar al Palau de la Música per tal d'escoltar un concert d'una orquestra simfònica per realitzar un treball, vam escollir Les quatre estacions de Vivaldi i haig de dir que em va agradar moltíssim, la música em va transportar a una època passada i juntament amb aquella llum tènua, el silènci i les escultures que hi ha al sostre, sobretot els cavalls que sembla que en qualsevol moment hagin de sortir corrent cap al públic.....és màgic.
Us he posat l'hivern ja que és l'estació que més m'agrada, és freda i fosca però té el seu punt màgic i especial.

Natupark

Avui ha començat la setmana extraordinària i l'hem iniciat anant al Natupark, a Cerdanyola del Vallès.

Natupark és un conjunt d’instal·lacions sobre els arbres on hi hem trobat: ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil·lants, ponts de xarxa, nepalès, de mico...

Amb aquesta activitat no només ens ho hem passat molt bé sinó que també hem treballat molts aspectes físics i mentals que amb el dia a dia en absolut els treballem. Jo en ocasions, tot i saber que estava molt ben assegurada, treia forces d'allà on podia i m'he quedat satisfeta al veure que en tina més de la que em pensava.

Ens hem ajudat antre nosaltres, ens hem animat, hem rigut i hem suat.

La sensació que m'he emportat avui és d'haver-m'ho passat molt bé i de que per fer el "mico" no cal tenir 10 anys.

És una molt bona activitat per fer amb l'escola, amb l'esplai, amb la famílies i fins i tot amb un grup d'amics.