Estic trista perque aquella sensació de felicitat i de motivació que vaig tenir les dues preimeres setmanes s'estan quedant solapades per un estat d'estrès i angoixa. Em sento desbordada per la quantitat de treballs que hem de fer, i això fa que els treballs perdin qualitat, que fer-los sigui un patiment en lloc d'un plaer i de que tot es quedi embolicat dins del teu cap en lloc d'adquirir i emmagatzemar bé els conceptes treballats.
Seria bo trobar el punt just? Des del meu punt de vista sí, perquè considero que és un fet molt important a contemplar per tal de ser millors i no només aquí a la universitat, sinó a l'escola, al treball, durant unes vacances, a casa.....
Bé, espero veure-ho tot molt millor d'aquí un temps i el temps és qui ho dirà.
divendres 1 d'abril del 2011
Fa 13 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada